Monòleg (o diàleg?) d’una bibliotecària que un dia es troba un lector que ha passat la nit tancat al soterrani de la biblioteca on treballa i com si aquest fet fos la clau per obrir la caixa de Pandora, es desencadena un soliloqui farcit de moments brillants.
Anònima i solitària, la bibliotecària ens explica (sense ni un sol punt i apart!) des de l’organització interna de la bibblioteca fins el seu amor secret passant per les seves manies i la seva afinitat jacobina. Enganxats des de la primera línia, anirem descobrint com entén el món i què espera de la vida amb sentències com:
“La biblioteca es la arena donde se renueva a diario el combate homérico entre los libros y los lectores. El bibliotecario es el árbitro del combate”
Es tracta d’un text curt i preciós que passa d’una glopada i que segur que tindrà més d’una i de dues relectures. Espero que no sigui l’única obra de Sophie Divry!
A LLEGIR! 
ooooh quin blog tan fantàstic!
aniré passant per aquí!!