La darrera novel·la de Mercè Climent m’ha tingut atrapadíssima aquest cap de setmana. L’he devorat en dos dies i m’ha commogut profundament. La seva prosa ja em va captivar amb No hi havia a València i ara ho ha tornat a fer.
En aquesta ocasió coneixem Olau, un jove que acaba de perdre la mare i que mentre navega pel dol més profund es veu obligat a refer tot el que l’envolta: nou institut, noves amistats… Una nova vida plena d’una absència massa grossa, d’un buit que l’aboca a construir un mur de protecció, una cuirassa per contenir les emocions.
Aquest mur metafòric de l’Olau, trobarà el seu mirall en un altre mur, el de la memòria històrica. Amb el viatge d’Olau a Berlín en un intercanvi d’estudiants coneixerà Fazilet, una jove alemanya d’ascendència turca amb qui aprendrà a transitar el dolor i qui esdevindrà una peça clau en el procés del dol de l’Olau. El punt culminant de la novel·la el trobem quan els joves visiten el camp d’extermini de Ravensbrück perquè allà hi descobreixen la història personal de Virtudes Cuevas, una jove valenciana filla del mateix poble que l’Olau, que va estar presa al camp i que va sobreviure a l’Holocaust.
La novel·la combina de manera molt equilibrada i ben travada la història personal de l’Olau amb la descoberta de què va suposar el nazisme i de com encara avui hi ha massa silencis que ens criden des d’un passat no tan llunyà. Us he de dir que la història real de Virtudes Cuevas m’ha commogut i m’ha transportat inevitablement a Un cel de plom, la història de Neus Català, amb qui Virtuedes va compartir un temps a Ravensbrück. La lectura de la novel·la també m’ha dut a fullejar de nou Si això és un home i de fet, al final de llibre hi trobareu un breu epígraf “La història de la història” que, entre altres coses, ens ofereix la bibliografia que la Mercè Climent ha llegit i consultat durant el procés de documentació per escriure la novel·la.
Per acabar, vull destacar un aspecte que també em va agradar molt a No hi havia a València i és l’estima vers la poesia que amara tota la novel·la, ja sigui perquè els protagonistes en són amants, ja sigui pels versos que la Mercè posa en boca dels personatges i que són, en aquest cas, petites píndoles que endolceixen un relat dur i indefectiblement commovedor.
Més enllà dels murs és una novel·la que t’estripa perquè està escrita amb el cor a la mà. I és també una novel·la que ens explica una història amb minúscules, però que en el fons, ens parla de la Història amb majúscules.
🎒 #BibliotecaEscolar: Sens dubte, l’hem de tenir a les biblioteques escolars i oferir-la a partir de 3r d’ESO, sobretot a 4t, quan a la matèria d’història es tracta la II Guerra Mundial. És important fer-ne mediació i acompanyar o guiar la lectura perquè tracta molts temes dels que cal parlar a les aules.
📝 Mercè Climent @merce.climent
🖍️ Il·lustració de coberta: @tres.voltes.rebel
🏷️ Sembra @sembrallibres
📖 160 pàgines
A LLEGIR! 