Un grup de 10 joves se’n van a la muntanya amb el seu monitor per aprendre a sobreviure-hi, però sobretot per aprendre a conviure i a compartir. Tots deu són un grup de xavals conflictius que compleixen condemna en un centre de menors, i el Ramon, el seu monitor, ha vist en ells l’espurna d’una mena d’oportunitat, l’espurna d’una mica d’esperança. Amb aquesta experiència, en Ramon pretén que els joves descobreixin el valor de l’amistat i siguin capaços d’establir lligams d’afecte quan recuperin la llibertat després de la condemna.
Fins aquí el plantejament estrictament inicial. I dic estrictament, perquè de seguida es precipita la trama, quan els joves baixen de la muntanya i, tot esperant que els vinguin a buscar, descobreixen, gràcies als telèfons mòbils que acaben de recuperar, que la humanitat ha estat devastada per un virus mortífer.
A partir d’aquí es desencadena una distopia de ritme constant i que no decau, amb significatives píndoles d’intriga molt ben dosificades que fan avançar la trama cap a un final que et deixa amb la boca oberta i que a mi, personalment, m’ha agradat moltíssim (de quina altra manera podria acabar?). Un final que enllaçaria superbé amb la lectura de “El mecanoscrit del segon origen”, per exemple.
El punt fort d’aquesta novel·la és, però, la construcció de personatges. Si bé al principi em va costar ubicar i distingir bé els 10 protagonistes, cadascun amb la seva història de vida, la seva personalitat… Un cop dins de la història, va ser endinsar-me al bosc amb ells i no poder parar de llegir fins al final.
🎒 #BibliotecaEscolar: Guanyadora del Premi Edebé de literatura juvenil 2024, és una lectura excel·lent a partir de 3r d’ESO. I no estrictament per als amants de les distopies, perquè la novel·la va més enllà de l’estricta etiqueta del gènere.
Paula Jarrín, gràcies per posar-me-la a les mans! 😘
📝 Daniel Hernández Chambers
📝 trad. Martina Garcia Serra
🏷️ Edebé
A LLEGIR! 