Què mou els morts de T. Kingfisher és un retelling captivador del clàssic La caiguda de la casa d’Usher d’Edgar Allan Poe. En aquesta nova versió, l’Alex Easton, un ex-soldat, arriba a la mansió Usher responent a la crida desesperada de la seva amiga Madeline Usher, que està greument malalta. No espera, però, trobar-se una casa tan deteriorada enmig d’un paisatge desolat, infestat de bolets vermells i pudents i amb un llac inquietantment en calma. L’ambient gòtic està servit.
A l’arribar, Easton descobreix que Roderick Usher, germà de la Madeline, no sabia res de la carta, i que l’estat de la seva salut és preocupant, però el de la Madeline és alarmant: està tan feble i pàl·lida que sembla gairebé un espectre. El metge ha diagnosticat anèmia i catalèpsia, però ningú sap com ajudar-la. A mesura que passa el temps, Easton comença a notar fenòmens estranys a la casa, com el comportament inquietant de les llebres de la contrada i de la la mateixa Madeline, que sembla canviada per una força malèfica.
Kingfisher, pseudònim d’Ursula Vernon, és coneguda per la seva capacitat de combinar terror i fantasia amb una narrativa fresca i irònica. En aquest retelling, manté l’essència de la història original de Poe, però afegeix una explicació científica als successos sobrenaturals, dotant la trama d’una dimensió més actual. La seva prosa és accessible i directa, però no per això menys inquietant. Aconsegueix equilibrar el terror clàssic amb un humor subtil (tan característic de Kingfisher!) que alleugereix, però no dilueix, la foscor de la història.
Tot i no ser una lectora habitual de terror, Què mou els morts m’ha fascinat i torbat a parts iguals. Kingfisher respecta el nom i la trama dels germans Usher de Poe, però li dona un toc personal que la fa molt llegidora i actual. La novel·la, a diferència del relat curt, li permet explorar temes moderns i aprofundir en el personatge principal, mantenint els elements psicològics i terrorífics intactes. A més a més, la novel·la m’ha portat a descobrir el relat de Poe que no coneixia i això ha estat un afegit molt xulo a l’experiència de la lectura.
Ah, i menció especial, marca Kingfisher, mereix el personatge d’Eugènia Potter amb el qual fa una reivindicació feminista: Potter, micòloga aficionada, lluita contra les barreres de gènere imposades per la societat de l’època en què no era acceptat ni ben vist que una dona fos científica.
🎒 #BibliotecaEscolar: Kingfisher demostra de nou que és tros d’escriptora, també capaç de reinventar clàssics amb un estil propi. Què mou els morts no és una novel·la juvenil, però penso que pot funcionar molt bé a partir de 3r d’ESO. De fet, tot el que es tradueixi d’aquesta autora, cal que ho tinguem a les biblioteques escolars, sens dubte!
📝 T.Kingfisher
📝 Traducció: Marta Armengol
🖍️ Coberta: Marina Vidal
🏷️ Obscura Editorial
📖 168 pàgines
A LLEGIR! 