La trilogia Noceà de Ricard Efa és una de les propostes més potents de ciència-ficció juvenil que he llegit darrerament. Efa ens submergeix en un futur distòpic on el nivell del mar ha transformat el món tal com el coneixem. A continuació, recopilo les ressenyes que he fet de cada volum a Instagram per tenir-les recollides en una sola entrada:
Noceà 1. Atari i Tika [publicada a Instagram el 28/3/23]
Aquest és el primer volum d’una sèrie de còmics de ciència-ficció que ens situen en un futur distòpic, un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa i l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà.
En aquesta societat governada per una ferotge dictadura neoliberal acompanyarem l’Atari, una noia òrfena que no es conformarà amb la realitat i decidirà lluitar contra la injustícia seguint un camí que no serà fàcil i que li farà descobrir que no pot refiar-se de tothom…
Efa construeix una atmosfera futurista però amb la dosi perfecta d’elements prou similars a la realitat per fer-nos estar en estat d’alerta durant tota la lectura. Una història trepidant que se’t fa curta perquè t’atrapa i vols saber com continua.
Noceà està molt ben construït, les peces encaixen i aquest futur distòpic funciona i és versemblant. Quan haurem d’esperar pel segon volum? Esprem que no massa!
Noceà 2. Hola avatar! [publicada a Instagram el 10/9/23]
Si el primer volum de Noceà us va agradar, aquest 2n, us encantarà! A Noceà: Hola avatar! Ja tenim les protagonistes presentades i continuem situats en aquest món distòpic governat per una dictadura ferotge. En aquesta nova història, la Tika i l’Atari se submergiran en una lluita per salvar els més petits: tots els nens i nenes que estan abduïts per un joc d’ordinador.
De nou, en Ricard Efa construeix una narrativa molt atractiva on totes les peces encaixen i torna a jugar, com ja va fer amb la primera entrega, amb una combinació de crítica social i aventura que el fan súper interessant pel públic juvenil.
Destaco també que la parella protagonista siguin dos personatges femenins potentíssims: valentes, independents, decidides, fora dels cànons… De fet, en aquesta segona part, coneixerem una mica més l’Atari i la Tika, però encara no ens sabem tot el que voldríem i com que queden molts interrogants per respondre, un tercer volum es fa imprescindible (i esperem que molts més!). Volem més Tika i Atari!
Noceà 3. Fissures [publicada a Instagram l’11/10/24]
Noceà. Fissures tanca la trilogia amb una història potent que manté la qualitat narrativa i visual que ha caracteritzat tota la sèrie. En aquest tercer volum, la Tika i l’Atari es troben davant d’una nova amenaça: els dics que protegeixen la ciutat s’estan esquerdant i les parts baixes, on viu el gruix de la població, comencen a inundar-se i, mentre el poble ha de lluitar per sobreviure i no morir ofegat, els privilegiats que viuen a les parts altes de la ciutat controlen la situació sense patir-ne les conseqüències.
La tensió arriba al seu punt àlgid amb un gir argumental que revela, finalment, el gran misteri que envolta la Tika, deixant-nos sense alè fins a l’última pàgina. Aquest darrer volum tanca les trames obertes des de la primera entrega, però alhora, ens ofereix un final que, malgrat deixar-ho tot ben lligat i resolt, ens fa desitjar que la història continuï.
El treball de Ricard Efa en la construcció de personatges i el món de Noceà continua sent impecable. L’Atari i la Tika, ja plenament desenvolupades, es consoliden com dues protagonistes femenines excepcionals. L’equilibri entre l’aventura, la crítica social i la profunda humanitat dels personatges fa que aquest volum sigui una conclusió perfecta a una saga que ha captivat molts lectors, i el 1r volum de la qual és enguany finalista dels Premis Protagonista Jove.
I no puc acabar sense destacar que, visualment, les cobertes dels tres volums són un espectacle per si soles (em flipen!): els tons fluor de rosa, blau i verd es combinen en una paleta cromàtica que és tota una declaració d’intencions i que potencia encara més l’impacte d’aquesta història.
Noceà. Fissures és, doncs, un tancament rodó a una saga imprescindible. Tot i que em dol saber que aquest és l’últim capítol perquè el final m’ha deixat amb la sensació que encara hi ha esperança per aquest món, malgrat saber que ja no el veurem evolucionar.
A LLEGIR! 