La Leila ha viatjat fins a Noruega per passar l’estiu amb la seva mare, que hi treballa com a científica. És la primera vegada que es veuran després que la mare marxés de Londres i, com acostuma a passar quan es fa un reagrupament familiar, el retrobament no acabarà de ser com se l’imaginen o com voldrien. Mare i filla són de Síria i totes dues duen a la motxilla una història de migració molt dura.
Un cop juntes, la Leila acompanyarà la mare en una expedició a l’Àrtic que té com a objectiu seguir la pista de la Miso, una petita guineu àrtica que, per culpa de l’escalfament global, ha començat una migració que mai no s’ha documentat. Aquest viatge entre el gel i el mar es convertirà per a la Leila en una experiència de retrobament, no només amb la mare sinó amb una part d’ella mateixa que busca un lloc en el món.
Amb la mateixa sensibilitat que a La Júlia i el tauró, Kiran Millwood construeix, sense alliçonar, un paral·lelisme entre la migració de la guineu i l’experiència migratòria de la Leila i la seva mare, inspirada en relats reals de famílies sirianes. Aquest rerefons dona autenticitat a una història que se’ns presenta des de la mirada d’una nena i ens parla de l’adaptació i de la recerca de pertinença en un món canviant. La relació amb la mare i l’afany per comprendre el món empenyen la Leila a avançar en aquest viatge polar, on la força de la natura i la capacitat d’adaptació es converteixen en un mirall de la seva pròpia història.
Cal destacar que la novel·la inclou la veu de la guineu, narrada en tinta blava i amb un estil directe i sincopat, centrat en les sensacions, els instints, les olors… Que percep la Miso. Aquest recurs afegeix una dimensió poètica i molt sensorial que contrasta amb la veu de la Leila i subratlla el vincle profund entre els dos viatges. Per mi, un dels punts forts de la novel·la, sens dubte!
Finalment, és imprescindible fer esment del tàndem creatiu brutal que formen l’autora i l’il·lustrador. Les il·lustracions de Tom de Freston completen el text de manera magistral: amb una paleta freda i textures evocadores, capten a la perfecció la immensitat de l’Àrtic i els matisos emocionals de la Leila. No són un simple complement, sinó un recurs narratiu que enriqueix la història i crea una experiència de lectura total.
🎒 #BibliotecaEscolar: Sens dubte, compra indispensable per la BE a partir de 5è de Primària.
📝 Kiran Millwood Hargrave
✏️ Tom de Freston
📝 trad: David Nel·lo
🏷️ Bambú
A LLEGIR! 