Segurament aquests dies l’esteu veient força per xarxes aquest llibre… I això de vegades em tira una mica enrere a l’hora de recomanar-vos-el perquè penso que si ja ho han fet altres, no cal generar més efecte crida, no sé si m’explico. Però en aquest cas, deixeu que m’afegeixi a les recomanacions d’aquest llibre, perquè com us vaig dir en un storie a Instagram quan el vaig haver llegit per primera vegada, en Jon Klassen, sempre al meu equip!
El llibre és un reinterpretació d’un conte clàssic tirolès (imprescindible lectura de la nota final de l’autor) passat pel sedàs creatiu d’un artista com en Klassen. Només llegir-lo vaig pensar que el duria a l’aula amb els meus alumnes del club de lectura de 2n d’ESO i la veritat és que va sortir una activitat molt xula i van entrar molt en la història. Fer-ne lectura en veu alta, amb els llums apagats, en la penombra i posant-hi una mica de “salsa interpretativa” va ser suficient perquè hi entressin de ple.
El conte és un relat fosc que ens explica la història de l’Otília, una nena a qui coneixem mentre fuig (no sabem de què o de qui) corrent pel bosc fins que topa amb una casa habitada per una calavera. La relació entre la nena i la calavera és deliciosa, fosca i amb uns tocs d’humor dignes de grans narradors com en Klassen. Qui fuig de què? De què tenim por? És cruel l’Otília? La conversa està servida!
Una història que s’allunya de qualsevol moralisme i ens mostra que tots tenim un costat fosc. I en els temps que corren en el món de la lij, benvingudes històries com aquesta que ens fan passar por i no tenen recança de mostrar-nos que els infants no són éssers de llum.
🎒 #BibliotecaEscolar: Sens dubte, directe a les Biblioteques Escolars de Primària i Secundària. És un llibre excel·lent per a ser llegit en veu alta.
📝Jon Klassen
🖊️ trad: Elena Martí i Segarra
🏷️ Blackie Little
A LLEGIR! 