
Quan el cor et va de pressa és una novel·la que sap com arribar al lector. La Pi es desmaia enmig d’una exposició oral i, de sobte, la seva vida fa un gir inesperat: diagnòstic d’ansietat, teràpies que no acaben d’encaixar i la necessitat de trobar el seu propi camí cap a la recuperació. Però aquest procés no serà lineal ni fàcil, i la protagonista haurà d’aprendre a conviure amb el que sent i trobar suports més enllà dels que els adults li imposen.
Un dels grans encerts del llibre és la seva veu narrativa en primera persona: directa, íntima i carregada d’una emoció que mai es torna melodramàtica. Amb una escriptura àgil i capítols curts, l’autora ens endinsa en una història que tracta la salut mental amb tendresa i humor, sense caure en lliçons ni moralismes. La novel·la no busca alliçonar, sinó mostrar, i ho fa amb una honestedat que la fa propera i creïble.
Però el que realment dona força a la història són els personatges. La Pi, amb la fragilitat que la fa vulnerable i alhora amb la seva força per tirar endavant, es veu envoltada de tres veïnes extraordinàries amb qui teixeix una amistat inesperada. Cadascuna d’elles, ben diferent i lluny de ser perfecta, és autèntica i genuïna, amb les seves llums i ombres. Juntes construeixen un vincle que esdevé el millor refugi per a la protagonista, demostrant que, a vegades, la cura no passa per solucions immediates, sinó per la presència i la comprensió dels altres.
Més enllà del tema de l’ansietat, la novel·la parla de connexions humanes, d’escoltar i d’acompanyar sense jutjar. Un llibre que posa el focus en la importància del suport social i en el valor d’escoltar-se a un mateix.
🎒 #BibliotecaEscolar: Una lectura imprescindible per abordar la salut mental amb sensibilitat i per fomentar el diàleg sobre el benestar emocional a l’aula.
📝 Mette Vedsø
✏️ Lorena Rivega
🖋️Trad: Meritxell Salvany
🏷️ Nandibú (Pagès editors)