Quan la Mercè descobreix que les paraules estan en perill, que algú les està robant i que això entristeix profundament el seu avi, no pot quedar-se de braços plegats. Així comença una aventura que, tot i estar ambientada a principis del segle XX, ressona amb força en el present, en una època en què la llengua catalana continua en una situació fràgil. Cinta Arasa construeix una història que, lluny de ser només una simple aproximació biogràfica a la infància de Mercè Rodoreda, esdevé una faula amb bases verídiques que apropa als lectors més joves la importància de la llengua i la cultura, fent-ho a través d’una narració àgil i ben tramada.
Un dels grans encerts de la novel·la rau en la manera com Arasa aconsegueix equilibrar la dimensió simbòlica de la història amb una trama que, malgrat la seva aparent senzillesa, amaga una gran profunditat i fa entendre als lectors més joves la importància de la llengua com a fonament de la identitat. L’autora, lluny de simplificar el llenguatge per adaptar-lo a un públic infantil, opta per una prosa cuidada, rica i expressiva, que convida els lectors a assaborir cada frase i a deixar-se endur per la bellesa de les paraules, sense renunciar en cap moment a la fluïdesa narrativa ni a la capacitat de captivar-los des del primer moment.
A aquest encís literari s’hi sumen les il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, que no només acompanyen el text, sinó que hi aporten una dimensió visual que enriqueix la lectura, dotant-la d’una atmosfera que transporta el lector a la Barcelona de principis del segle passat i a la infància d’una nena que, sense saber-ho, esdevindrà una de les grans escriptores de la nostra literatura. La complicitat entre text i imatge es percep com un diàleg constant que reforça la sensibilitat i l’emoció de la història.
Amb La missió secreta de la Mercè, Cinta Arasa aconsegueix el difícil equilibri entre divulgació i ficció, entre recreació històrica i aventura, oferint una novel·la que no només apel·la a la curiositat dels lectors més joves, sinó que també convida a la reflexió sobre la fragilitat i la importància de la llengua. Lluny de caure en un relat excessivament didàctic, l’autora construeix una història que, per la seva delicadesa i per la seva profunditat, captivarà tant infants com adults, demostrant que la bona literatura no entén d’edats.
A LLEGIR! 