
Hi ha llibres que no busquen sorprendre de seguida, però que a mesura que avances et van arribant cada cop més endins. L’extraordinària vida d’un gos a les últimes és un d’aquests. La història la narra en Parrac en primera persona, un gos gran, mestís, amb una manera de fer pausada, que recorda la seva vida al costat de l’Anna i en Pol, els seus humans. Situat en un present que s’apaga a poc a poc, en Parrac parla amb la serenitat de qui ja ha viscut tot el que havia de viure, però encara sap trobar meravelles en una fila de formigues o en un dia de pluja. És la veu d’un relat que avança sense presses i que ens convida a posar la mirada en la petita quotidianitat de cada dia.
Cada capítol és una finestra al passat: breu, amable, carregada de petits detalls que fan olor de vida compartida. No hi ha grans aventures, però sí moments d’una intensitat callada que et deixen empremta. I a mesura que avança la història, també avança el cansament d’en Parrac i ens acostem a un comiat que ja s’anuncia al títol de la novel·la.
La construcció en capítols curts i l’alternança amb diàlegs directes entre els personatges humans aporten ritme i equilibri narratiu, i permeten que el relat mantingui un to contingut malgrat el tema que tracta. Les il·lustracions en color que acompanyen la novel·la, delicades i expressives, enriqueixen la lectura i contribueixen a reforçar l’emoció del relat sense caure mai en l’excés. Tot plegat fa que, llegit a poc a poc i amb el cor obert, sigui impossible no emocionar-se, sobretot a les darreres pàgines.
És un llibre que parla de la vellesa i la mort sense dramatismes, des d’una mirada honesta, amb una escriptura planera, plena de frases que voldries subratllar. L’autor troba un to narratiu molt ben calibrat, capaç de transmetre emoció sense caure en l’excés ni en el sentimentalisme fàcil. I ho fa d’una manera que connecta amb les criatures, sense paternalismes ni disfresses.
Un relat que convida a estimar la vida senzilla, els vincles que ens sostenen i els records que perduren. Una lectura premiada amb el Folch i Torres 2024 que arriba al cor sense necessitat de fer soroll.
📚 A partir de 8-9 anys. Ideal per a fer-ne lectura compartida en veu alta.
📝 Joan Berlanga
✏️ Karina Cocq
🏷️ La Galera