L’R és un zombi. No té memòria, ni identitat. El cor no li batega però té sentiments i una vida interior molt rica, plena de curiositat i melancolia. La Julie és una noia humana que no ha perdut les ganes de viure tot i que el món on viu es va morint a poc a poc.
Quan es trobin, la Julie serà una explosió de colors que capgirarà el món gris de l’R i junts emprendran el difícil camí per recordar què és allò que ens fa humans.
Més enllà de la història d’amor entre l’R i la Julie, la novel·la d’Isaac Marion ens parla de la comunicació, de les pors, de les il·lusions i dels sentiments més profunds de l’ésser humà. Una lectura que us enganxarà des de la primera pàgina amb un inici d’aquells que són un “PATAPAM!” que et fa obrir els ulls com unes taronges:
“Sóc mort, però tampoc no n’hi ha per tant. M’hi he acostumat. Em sap greu no poder presentar-me com cal, però és que ja no tinc nom. Gairebé cap de nosaltres no en té. Els perdem com les claus del cotxe, els oblidem com els aniversaris. El meu devia començar per “R”, però això és tot el que em queda ara.”
Un llibre sense cap dubte molt interessant. Aquests tipus de llibres m’encanten!
Ja ho saps, quan vulguis, te’l deixo! 😉