Marjane Satrapi, de nou. Avui amb una petita faula il·lustrada que m’ha acompanyat durant el viatge cap a casa. La Rosa és la filla bonica i intel·ligent d’un ric comerciant. Per un caprici del destí s’enamora d’un príncep i acaba venent-se com a esclava per poder trobar la cura d’una desgràcia terrible.
He de dir que m’esperava una història més… més… com ho diria? Més política? Més crítica? Més Persèpolis, potser? I no, res de tot això. El sospir és una història que ens parla d’aquell amor idealitzat tan típic dels contes de quan érem petits, de prínceps i éssers màgics; però sobretot del sacrifici i l’esperança.
Ah… la vida… un sospir.
A LLEGIR! 
És un conte tradicional dels de tota la vida. Fantàstic!
Traduït per algú que em sona… jeje!
Moltes gràcies per deixar-me gaudir d’un llibre tant bo.
He après que si algú vol una cosa la pot aconseguir,
Me n’alegro que t’hagi agradat! I que hagis après! Els contes són per això! 😉