Confesso que fins fa tres setmanes no havia sentit mai a parlar de Els jocs de la fam. Tot va començar un dia que vaig anar al cinema i el primer tràiler va ser la impactant publicitat de Los juegos del hambre. L’amic amb qui havia anat al cinema em diu “Què, tu els has llegit?” i pam! Ja està, ja tenia el cuquet de la lectura rosegant-me! Van passar un parell de setmanes durant les que n’anava tenint referències: un anunci per aquí, un comentari per allà… Però no va ser fins a finals de la setmana passada que un alumne se m’acosta esveradíssim i em diu: “Maria!! Has llegit “Els joc de la fam”? És impressionant!! No podia parar de llegir!! M’ha encantat!! L’has de llegir!!!”. I aquí sí que ja no podia fer-hi res més. Surto de l’escola i directa com una fletxa cap a la llibreria. Això passava un divendres a la tarda, i diumenge al vespre ja l’havia acabat de llegir. Sí, el meu alumne tenia raó! Un cop el comences no pots parar de llegir. I quina sorpresa la meva quan dilluns ens retrobem i li explico el meu cap de setmana de lectura addictiva i ell em comenta que no estem sols, que hi ha un bon grapat d’alumnes que també han caigut a les xarxes de Els jocs de la fam. Fantàstic!! Us podeu imaginar que les estones entre classes, les trobades pels passadissos i els moments en què directament ens busquem, s’han convertit en mini clubs de lectura per compartir moments de la història, per parlar dels personatges i fer dentetes als que van una mica més endarrerits en la lectura que nosaltres. Un fenomen deliciós!
Però, de què va la història, us estareu preguntant els que encara no ho sabeu, oi? Doncs bé, Suzanne Collins situa la trama en un país futurista Panem (ubicat als actuals Estats Units) dividit en 12 districtes governats pel règim totalitari del Capitoli. La protagonista, Katniss Everdeen, viu al Districte 12 tradicionalment dedicat a la mineria. La vida dels ciutadans de Panem està subjecta a la celebració anual dels Jocs de la Fam: un recordatori del poder del Capitoli sobre les seves vides. Els Jocs són un salvatge concurs televisat a mode de gran show mediàtic d’obligat seguiment per a tots els habitants de Panem, on un noi i una noia de cada districte són llançats a l’arena amb una unica norma: sobreviure. Aquell tribut (així s’anomenen els participats) que no mori durant els Jocs, en serà el vencedor.
A partir d’aquest plantejament, Collins crea una trama que enganxa gairebé des de la primea línia. La història no és només un llibre sinó que es divideix en tres volums. El primer Els jocs de la Fam, el segon En flames, i el darrer L’ocell de la revolta. Tots ells publicats (i ara reeditats) per Estrella Polar dins la col·lecció L’Illa del Temps.
Jo ja estic a punt d’acabar En flames i segurament aquest cap de setmana aniré a veure l’adaptació cinematogràfica del primer volum. A veure què tal! Espero que no em decepcioni… Ja us ho explicaré! Aquí us deixo el tràiler per anar fent boca! Però no aneu al cinema si no l’heu llegit, eh!! 😉
A LLEGIR! 
One thought on “Els Jocs de la Fam”