La Sílvia, que aquest estiu està molt lectora, s’ha aventurat amb el gran Jo confesso d’en Jaume Cabré. Com va la lectura? Jo encara no he trobat el moment però no n’he llegit ni sentit cap mala crítica…!
La foto és al sofà de casa seva a Andorra!
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
A LLEGIR! 
Jo us recomano llegir-lo dos cops, la primera et fas una idea tot i que sembla que hagis d’anar prenent apunts, i la segona el gaudeixes del tot.
Ostres, Carles, l’has llegit dues vegads?! A mi que sigui tan gruixut em tira una mica enrere… digue-me mandrosa! jeje! Però ja veig que no me’n podré escapar! 😉
Jo l’acabo de llegir i m’ha agradat moltíssim. És una obra d’art. Potser al principi costa, sobretot perquè el veus tan gruixut que penses, ai mare! no arribaré mai al final. Però un cop entres dins t’hi enganxes ben bé, perquè està molt ben tramat i, tot i que va i ve en el temps, la lectura és fluïda. És un llibre que arriba al cap i al cor, et commou i t’ensenya. Llegir-lo et porta inevitablement a créixer. Us el recomano moltíssim
Jo el tinc a “llibres pendents”! Que sigui tan gruixut fa que altres llibres li vagin passant al davant… 😦