A LLEGIR!

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

Aquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.