Una de les tasques més difícils i alhora més engrescadores quan fem mediació lectora és fer la SELECCIÓ de les lectures. Què llegirem amb aquest grup? I si aquesta mediació és per fer-la amb les lectures compartides de tota una classe, la cosa es complica perquè la diversitat de nivells, interessos, recorreguts personals i maletes lectores de cadascú són tan variades, que sovint, no sabem per on començar.
Davant d’aquesta situació els docents tenim dues opcions: 1) ens quedem amb les lectures que vam fer el curs passat (i que potser fa molts cursos que repetim), que ja les coneixem i així tirem milles i ens ho posem fàcil; 2) pensem noves lectures tenint en compte l’alumnat que tenim a l’aula aquest curs.
Com us podeu imaginar, jo trio la segona opció! I quedi dit aquí que la primera opció em sembla ben legítima quan la càrrega laboral del professorat és la que és i ara no és un tema que ens ocupi, però en el meu cas, em llenço a la piscina i decideixo conèixer qui tinc a l’aula per triar lectures en funció d’això.
Per posar context a aquesta decisió tiro una mica enrere. Si bé és cert que sempre havia intuït que calia fer alguna mena de diagnòstic per afinar en la selecció i ho feia una mica oralment i sense cap rigor, no va ser fins al curs passat que vaig començar a sistematitzar-ho. I m’hi vaig aventurar gràcies a les classes sobre hàbits lectors de la Mireia Manresa al Màster de Biblioteca Escolar i promoció de la lectura. Ella ens va fer veure que és indispensable fer una bona diagnosi en qualsevol context de mediació lectora per conèixer el punt de partida i elaborar la proposta que sigui partint d’aquesta diagnosi. La proposta que duc a terme a l’aula amb l’alumnat de 1r d’ESO és una proposta que neix, doncs, de la inspiració de la Mireia Manresa i és la següent:
L’activitat consisteix a elaborar el nostre univers cultural. En aquest univers hi plasmaran què han llegit darrerament per veure quines lectures els agraden, però obrirem el focus i també hi posaran quines pel·lícules miren, quines sèries segueixen, a quins jocs juguen (digitals i/o de taula), quina música escolten, si han fet algun viatge darrerament, quins museus han visitat… Tot un seguit d’informació que ens ajudarà a fer una fotografia panoràmica del consum cultural de la nostra classe. I de model, jo els mostro el que podria ser el meu univers cultural perquè tinguin un exemple:

El resultat de l’activitat és un total de 33 universos (sí, tenim una ràtio que ho fa tot molt fàcil…) que cal analitzar per obtenir-ne informació. I com ho faig? Doncs bolcant tota la informació en un full Excel de la següent manera:
El primer que faig és dividir nois i noies perquè em sembla interessant veure quines diferències s’estableixen amb aquest classificació. Aquest curs per exemple, he pogut observar que els nois són més consumidors de videojocs de temàtica esportiva i, en canvi, les noies són més lectores de novel·la.
En segon lloc, classifico els consums culturals en les categories següents: novel·la, còmic, no-ficció, pel·lícules, sèries, videojocs, jocs de taula, llocs i altres. El registre que faig en aquesta classificació és només quantitatiu. A banda tinc una segona taula on especifico títols dels llibres, pel·lícules, jocs… Per tenir una informació de tipus més qualitatiu.
Amb tota la informació tractada és el moment de les conclusions. Aquí és on puc detectar les mancances que tenen com a grup i això és un dels aspectes que m’ajuda a definir quines lectures farem. Per afinar més en la selecció també em fixo molt en quins llibres/gèneres han llegit darrerament perquè això em diu quin és el nivell de competència lectora de l’alumnat.
Enguany, per exemple, he detectat que tenen una competència lectora força feble (globalment, perquè hi ha alguns lectors molt forts) i una absència gairebé absoluta de consum de ciència-ficció, entre d’altres. La selecció que farem, doncs, passarà en part segur per la ciència-ficció.
Quan tinc clar per on anirà la selecció, ve el moment de fer la tria concreta dels llibres i aquí, quan es tracta de 1r d’ESO la cosa és força difícil perquè la producció de LIJ per aquesta franja d’edat és més aviat escassa i d’autoria normalment estrangera. Busco entre les lectures que he fet jo i els meus prescriptors de referència. I finalment, pel cas concret d’aquest curs en què necessito una lectura de ciència-ficció, recorro a la Júlia Baena, la meva especialista de capçalera que, amb unes quantes notes de veu, acaba dibuixant-me opcions perquè jo pugui remenar i valorar.
I aleshores ve el moment de llegir allò que hem seleccionat perquè finalment, som al mes de novembre, ja conec una mica el grup de 1r i podré decidir si trobo adequats els textos triats per a fer-ne les lectures compartides a partir del 2n trimestre.
Finalment, i com a resum m’agradaria destacar que:
- La diagnosi d’hàbits lectors i de consum cultural és el pas previ i imprescindible per fer la selecció de lectures.
- Té poc sentit llegir sempre els mateixos llibres quan l’alumnat és divers i canviant.
- És important estar al dia de què es publica i llegir molt, MOLT!
- És fonamental tenir experts de referència que en cas de dubte et puguin assessorar (gràcies, Júlia!)
Alguns exemples dels universos culturals d’aquest curs:



