Quin seria el vostre paper en mig d’una revolució que vol acabar amb el poder abusiu d’uns monstres que controlen el sistema? Formaríeu part de la resistència? Estaríeu a primera línia de foc? Veuríeu legítim no voler participar-hi? Us permetríeu tenir por?
A Lucille hi ha monstres i la Bitter, després de passar-se la infància de casa d’acollida en casa d’acollida, ara que per fi ha trobat el seu lloc a Eucalyptus, una escola especial on pot concentrar-se en el seu art, no té gens de ganes de participar en cap revolta. Dins del seu nou refugi s’hi sent acollida i per fi pot estar tranquil·la mentre a fora, les protestes contra la injustícia encenen la ciutat.
“No em crec que pensis que no pot canviar res. Ets una artista! Et passes el dia imaginant coses, i ara pretens que m’empassi que no pots imaginar res de diferent d’això? Un món diferent? Que mai has imaginat res millor del que tenim ara mateix?” [p.47].
El seu instint és quedar-se protegida a l’Eucalyptus, però els seus amics no ho tenen tan clar i les ganes de lluitar per un món més just que els ofereixi oportunitats mouen els joves de Lucille a omplir els carrers de protestes. Però, i si la Bitter finalment troba la seva manera de col·laborar amb la revolució? Quin és el preu que haurà de pagar? On són els límits ètics quan és la vida de l’enemic la que està a les teves mans?
Després de Mascota, ens arriba la preqüela Bitter, una nova novel·la d’Akwaeke Emezi que, de nou, és un bany literari que ens interpel·la i ens incomoda a parts iguals. Qui són realment els monstres ens preguntàvem amb Mascota? I ara que en veiem l’origen, la pregunta és més vigent que mai i el dilema moral s’eixampla per plantejar-nos fins on estaríem disposats a arribar per la llibertat.
Una novel·la que ens parla del paper transformador dels joves, de la importància de l’art, de sentir-se part d’un col·lectiu, de com és d’important la família de sang i la que triem; una història plena de preguntes complexes sobre l’esperança, la venjança, la identitat i la llibertat.
“Totes les llibertats són terribles – va dir-. Aquesta és la part que no t’expliquen” [p.264]
Igual que amb Mascota, llegiu-lo, gaudiu-lo i recomaneu-lo!
🎒 #BibliotecaEscolar: Directe a la BE. Per oferir als qui hagin gaudit Mascota i als qui encara no hagin descobert l’Akwaeke Emezi i tinguin ganes de bona literatura.
📝 Akwaeke Emezi
🏷️ Indòmita
📖 278 pàgines
A LLEGIR! 