Erebos

Fa cinc minuts que l’he acabat i tinc aquella sensació de buit que et sobrevé quan acabes un llibre que t’ha tingut ben atrapat. És una sensació molt similar a la que vaig tenir fa anys quan llegia Harry Potter per primera vegada. I que ningú no es confongui, eh! Erebos no té res a veure amb l’univers d’en Harry. Però aquells que hi vau estar enganxats ja sabeu de quina sensació parlo, oi?

Erebos, cito la contraportada, és un joc d’ordinador. T’observa, et parla, et recompensa, et posa a prova, t’amenaça. Erebos té un objectiu: matar. Amb això en vaig tenir prou a la llibreria per endur-me’l cap a casa! Quanta intriga! Entre això i l’ull de la portada n’hi va haver prou per decidir-me: volia saber què era Erebos, entrar-hi!

Erebos és un joc d’ordinador que té molt èxit entre els estudiants d’un institut de Londres. El joc té unes normes molt estrictques que tots els jugadors han de complir si no en volen ser expulsats: no poden parlar amb ningú sobre el joc, han de jugar-hi sempre sols i no poden revelar la identitat del seu presonatge a la vida real. El joc atrapa de seguida els estudiants de l’institut perquè ho sap tot de cadascun d’ells i quan comença a barrejar-se amb la realitat ja hi estan ben enganxat.

És en aquesta fina línia entre el joc i la vida real que es desenvolupa la trama de la novel·la. I no us n’explico res més perquè si us ha picat el cuquet de la curiositat, serà millor que ho aneu descobrint vosaltres mateixos a mida que llegiu. Però estigueu alerta, Erebos sempre vigila…