A LLEGIR!

Gairebé em passa per alt que avui fa anys de la publicació de El Petit Príncep. M’encanta aquesta efemèride! Tal dia com avui de l’any 1943 es publicava el llibre de Saint-Exupéry.

El Petit Príncep és d’aquells llibres que tothom ha llegit i si encara queda algú que no ho ha fet, li recomano de tot cor que corri a la llibreria a comprar-lo, que el demani al veí o que cliqui sobre aquest enllaç i es deixi portar.

I per commemorar aquesta data, res millor que algunes frases d’aquelles que quan les vam llegir ens van marcar per sempre:

· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.
· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
· A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· La consigna és la consigna.
· Però [el fanaler] és l’únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d’ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t’hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius…
· Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s’està mai content allà on s’és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s’hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou…
· Quan un es posa vermell, vol dir que “sí”, oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.