… que ens deixava Maria-Mercè Marçal, una de les meves escriptores de capçalera. Ella va escriure alguns dels versos que sempre m’acompanyen, d’aquells que el primer cop que els llegeixes van directes allà on desem les coses importants. Per ella, aquest petit homenatge amb un dels poemes que més m’agraden:
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
A LLEGIR! 