“Una novel·la perfecta en tots els aspectes” Booklist
“Divertida… Commovedora… Reveladora…” Entertainment Weekly
“Núm. 1 a la llista del New York Times“
“La love story per a les noves generacions” Family Circle
Amb tota aquesta parafernàlia a la coberta, he de reconèixer que em va costar força agafar-la i passar per caixa. N’havia llegit alguna cosa a la xarxa, era novetat, l’argument no em va semblar malament… Total, vaig deixar de banda tanta frase comercial i malgrat la recança que em feia tanta publicitat, me’l vaig endur. El cert és que va ser començar a llegir i deixar-me portar per quatre dies de lectura al costat de la Hazel Grace, la protagonista, i l’Augustus Waters, el seu company; en una història que de romàntica en té ben poc i que, he de confesar, que sí, m’ha agradat.
El plantejament és sezill: la Hazel té disset anys i un càncer terminal. Ja fa temps que no va a l’escola i la seva mare ha decidit que està deprimida perquè darrerament no té ganes de fer res ni veure ningú. És per això que la fa anar a les reunions setmanals d’un grup de suport amb més joves que es troben en una situació similar a la seva. Hi va a contracor i allà és on coneix l’Augustus, en Gus. En Gus és també un adolescent però el seu cas és diferent perquè “està net”: ha superat un càncer (li van amputar una cama) i de moment es manté sa.
Fins aquí l’argument podria semblar un xic ensucrat, oi? Perquè el cert és que des del moment en què aquest parell es coneixen, ja veiem que hi ha alguna cosa que els farà inseparables. Doncs bé, la meva sorpresa va ser que en cap moment la novel·la és una narració cursi ni plena de tòpics adolescents; ni de bon tros! Des del moment en que la Hazel i en Gus es coneixen i s’agraden, comencen una relació d’amistat-amor plena de dubtes i carregada de reflexions que, sovint, posen la pell de gallina. La malaltia els ha fet créixer a marxes forçades i això fa que tinguin una visió de la vida i la mort molt relalista i que no els faci por parlar-ne. Tenen clar que han de viure la vida al màxim aprofitant cada instant i gaudir dels qui més estimen perquè en qualsevol moment l’espasa del càncer els pot caure a sobre i estroncar-los la vida per sempre.
I si a tot axiò hi afegim la fascinació per la lectura d’un llibre que els té captivats i que els durà a Amsterdam (on viu l’escriptor), i els problemes i il·lusions que això els farà viure, ja tenim tots els ingredients de No està escrit a les estrelles d’en John Green sobre la taula per començar a llegir! En definitiva, és una lectura lleugera i que passa ràpid però que deixa empremta i et fa, en més d’una ocasió, aturar-te a pensar.
A LLEGIR! 