Feia temps que volia presentar-vos aquest meravellós conte que vaig llegir fa temps, i no ha estat fins ara que l’he rellegit que he trobat l’ocasió de fer-ho.
El contador de contes de Saki (autor anglès decimonònic que realment es deia Hector Hugh Munro) ens explica el tediós viatge en tren de tres nens amb la seva tieta; una senyora d’allò més estirada i que no sap com controlar els seus nebots per fer que es comportin bé i no molestin el silenciós viatger que comparteix el compartiment amb ells. Decidida a tranquil·litzar-los, comença a explicar-los un conte que resulta ser d’allò més avorrit i, com era previsible, no causarà l’efecte que ella esperava en els nens. En aquest moment, el viatger silenciós s’adreça a la tieta per dir-li que no sap explicar contes i aleshores és ell qui comença a explicar-los-en un.
El conte que els explica el viatger fuig de tot convencionalisme. No hi trobarem escenes de color de rosa ni cap final moralista ni redemptor. I és precisament la cruesa dels fets i la realitat que transpira la història, allò que enganxarà els nens i els tindrà absorts durant una estona. El conte del contador de contes ens pot donar peu a parlar sobre què és una bona conducta i quines són les conseqüències (no sempre positives!) que ens pot comportar; així com esbrinar quins són els secrets per explicar un conte.
Les delicioses il·lustracions són d’Alba Marina Rivera que utilitza colors pastels amb fons grisos i sèpies així com l’al·lusió recurrent a estampats victorians que recolzen amb gran encert el text.
El contador de contes va ser guardonat amb el premi New Horizons a la Fira del Llibre de Bologna el 2009.
A LLEGIR! 