Dimarts passat, al taller d’àlbum il·lustrat de la Llibreria Casa Anita, vam fer una sessió monogràfica sobre Tomi Ungerer. Com sempre, va ser una tarda fantàstica!
De tots els llibres, i àlbums que vam poder remenar, fullejar i llegir (que van ser molts!), jo em quedo amb Las aventuras de la familia Melops. Un llibre per a petits lectors que s’inicien al món de la lectura autònoma i que quedaran ben enamorats d’aquesta família!
Els Melops no són una família gaire corrent… són una família de porquets i amb ells, la diversió està més que garantida! El pare Melops és valent i decidit i sempre s’emporta els seus quatre fills (Ferdinando, Isidoro, Félix i Casimiro) a viure aventures com per exemple anar a buscar petroli o pilotar un avió que ha construït ell mateix i sempre amb l’esperit de no rendir-se mai davant l’adversitat. La recompensa a totes aquestes vivències és sempre la mateixa: el deliciós pastís que els prepara la mare Melops quan tornen a casa.
Amb unes il·lustracions magnífiques i plenes de detalls (us encantaran , segur!), val a dir que els Melops poden ser interpretats com una història no gaire políticament correcta: el paper de la mare és gairebé inexistent i només apareix per portar el gran pastís final de recompensa quan els fills i el marit tornen a casa, o bé per mostrar el seu patiment en el moment que la família li marxa a l’aventura. Des d’aquest punt de vista, que no podem obviar, els Melops s’han de saber interpretar i seria bo que la seva lectura anés acompanyada d’una reflexió amb òptica de gènere compartida amb els petits lectors.
No obstant això, si bé aquest seria sens dubte un aspecte poc positiu de l’obra; com a element posistiu que decanta indubtablement la balança per fer dels Melops un gran llibre, tenim una qualitat literària formidable que sovint costa trobar en la literatura per als primers lectors. El text és, doncs, excel·lent i tracta el lector com un subjecte intel·ligent sense infantilitzar les frases ni el vocabulari. I finalment, destacaria les frases finals de cada aventura on, a mode de moralina, Ungerer destaca els valors de l’esforç i la importància d’haver estat capaços, entre tots, de tornar sans i estalvis a casa i poder celebrar-ho plegats.
I un últim comentari! Si esteu pensant a afegir-lo a la carta als Reis o ja corríeu cap a la biblioteca o la llibreria, heu de saber que (de moment) només el trobareu en castellà i editat per Anaya. Esperem que ben aviat alguna editorial en pugui comprar els drets per poder gaudir-lo en català.
A LLEGIR! 