L’editorial Proteus, especialitzada en llibres d’ètica i filosofia, ha editat aquesta petita meravella escrita i il·lustrada per en Pere Puig i Peronella.
Quan els ogres es queden sols és un excel·lent relat per explicar als més petits (i als que no ho són tant, també) el perquè de l’horror de la guerra i parlar del procés de transformació d’una persona “normal” en un torturador o maltractador. De manera més específica també ens permet parlar de la creació dels camps de concentració i de l’extermini nazi. Tots ells són temes difícils d’acostar als nens i sovint ens resulta complicat parlar-ne amb ells. Pere Puig ens ho posa molt fàcil amb aquest llibre. En cap moment trobarem paraules com “nazi”, “feixisme” o “camp de concetració”, però ens serà evident veure la metàfora que s’amaga darrere la història a través de l’hàbil recurs d’un avi que explica un història al seu nét.
Quan els ogres es queden sols és una adaptació lliure del llibre Eichmann en Jerusalén. Un informe sobre la banalidad del mal escrit per Hannah Arendt (filòsofa alemanya i una de les pensadores més influents del segle XX) el 1963 després de seguir tot el procés del judici del nazi Adolf Eichmann, responsable de gran part de l’organització de l’extermini jueu i que, quan acabà la II Guerra Mundial, fugí a Argentina. Allí visqué sota una falsa identitat fins que els serveis secrets israelians el trobaren i el portaren a Jerusalem on fou jutjat i ajusticiat el 1962.
Així doncs, Quan els ogres es queden sols vol explicar-nos, com féu Arendt, aquells actes monstruosos que cometen persones que no són monstres sinó persones que han deixat de pensar per limitar-se a fer la seva feina tal i com va dir Eichmann durant el seu judici.
A LLEGIR! 