A LLEGIR!

Ja fa dies que tinc la col·lecció de les AntiBarbis sobre la taula i tenia ganes de presentar-vos-les! Les AntiBarbis són la Marta, l’Eli i la Nao, tenen 10 anys i són nenes de ciutat. Van a l’escola del barri i aquest curs fan cinquè. Aquí les teniu:

Ara que ja les coneixeu, heu de saber que no són unes nenes com ho diria… “convencionals”, no! Les AntiBarbis són mogudes, trapelles, no tenen pèls a la llengua i són amigues de debò. Així més en concret, la Marta és la pèl-roja que du ulleres, és alta i desmanegada i viu amb els pares, l’àvia i els seus dos germans, l’Helena i l’Andreu (ella és la mitjana). L’Eli és més aviat baixeta, té els cabells foscos i el nas petit i ple de pigues. De les tres és la més intel·ligent i li encanta estudiar. Viu uns dies amb la mare i uns dies amb el pare perquè estan separats. La Nao té els cabells negres i súper llisos i uns ulls de xineta que no li queden gens malament perquè és xinesa i els seus pares la van adoptar. És una mica consentida i podríem dir que és l’AntiBarbi més especial perquè de fet és una mica barbi…

Fetes les presentacions ja us podeu imaginar que les aventures d’aquestes tres amigues us faran riure i passar unes estones formidables. La col·lecció és de La Galera i  consta de 6 llibres (si cliqueu sobre la imatge veureu millor les portades):

Els que em coneixeu, només veient el títol dels llibres, haureu entès de seguida perquè m’han cridat l’atenció i us en parlo, oi? Uns llibres que van sobre una colla de nenes que s’utoanomenen “AntiBarbis” mereixen una lectura i que se’n faci difusió! En una societat que diu a les nenes que han de ser de color rosa i que des de ben petites els omple la motxilla d’estereotips, cal potenciar els petits oasis que se n’escapen i ofereixen alternatives. És el cas, sens subte, de les AntiBarbis creades per la Mercè Anguera. No cal dir que, a més a més del valor indubtable que tenen vistes des d’una perspectiva de gènere, les Antibarbis estan mooolt ben escrites i tracten temes importants i essencials com l’amistat, les relacions familiars, l’escola, el lleure, etc.

Ah, me n’oblidava! No us perdeu fer una visita a la seva web. Us recomano especialment la lectura del “decàleg”, és fantàstic!

Ps: Espero que si mai tinc una filla (o un fill!)… sigui totalment AntiBarbi!