El nord-americà Alexie Sherman relata amb molt d’encert i un toc autobiogràfic, la vida d’en Junior, un jove indi de la reserva Spokane. Novel·la guanyadora el 2007 del National Book Award for Young’s People Literature que Edicions de 1984 va editar l’any passat.
Amb una hidrocefàlia de naixement, en Junior mai no ha tingut una vida fàcil: ase dels cops a l’institut, un pare alcoholitzat, un únic amic… La reserva on viu és un entorn marginal on la violència és el plat de cada dia. Atrapat en aquest entorn, en Junior fa un pas endavant i decideix sortir al món exterior; decideix que vol anar a l’institut fora de la reserva, vol anar a un institut de blancs. Aquesta decisió comportarà un doble rebuig: els seus el veuran com un traïdor i els blancs el tractaran com un “indi” amb actituds del tot racistes. Això, però, no el farà tirar enrere i com a lectors assistirem a la seva lluita per ser aquest “indi a mitja jornada” que compagina la vida Spokane amb una vida al món dels blancs.
Narrat en primera persona i amb unes il·lustracions boníssimes i molt divertides, aquest és un relat carregat d’humor que ens explica una història dura, duríssima, de superació i perseverància sense concessions a la llàgrima fàcil, que és d’agrair.
Llegint-lo, alguns lectors recordaran els Diari del Greg o Charlie Joe Jackson, guia per no llegir, i penso que seria una bona relació malgrat que aquest va una mica més enllà i potser és per a lectors un xic més grans.
Aquest era un llibre que tenia pendent de feia temps però no acabava de trobar el moment de llegir-lo. I com me n’he penedit! Només m’ha acompanyat en dos viatges de tren perquè de seguida l’he acabat (no podia deixar-lo!). Tant és així, que ja és a la carta als Reis perquè ens el portin a la Biblioteca de l’escola!
Apunteu-lo a la llista de la bona literatura per a joves i si no el coneixíeu, llegiu-lo, ja veureu com no us falla!
A LLEGIR! 