A LLEGIR!

Que la Calpurnia hagi tornat és una notícia meravellosa pels amants de la LIJ! La vam conèixer a L’evolució de la Calpurnia Tate i podem dir que des d’aleshores s’ha convertit en un personatge cabdal de l’imaginari de milers de lectors. Qui no voldria tenir una Calpurnia ben a prop o assemblar-s’hi una miqueta…?

Ens situem al tombant del segle XX just quan la Calpurnia acaba de fer 13 anys. L’espai és el mateix: la granja familiar de Texas amb els seus pares, els seus germans (tots nois) i el seu avi, l’estimat avi científic que l’acompanya en les seves descobertes i que li obre els ulls a un món de coneixements científics impropis per a una noieta del 1900.

El fet que desencadena l’acció d’aquesta novel·la és un fet històric: unes inundacions catastròfiques que hi va haver a la costa dels Estats Units. La Calpurnia, moguda per la curiositat innata que sent per entendre el món natural que l’envolta,  serà capaç de detectar un senyal d’alarma que, interpretat amb la saviesa de l’avi, els advertirà de la catàstrofe imminent que assetja la costa.

Els personatges que fugint d’aquesta inundació arribaran a casa la Calpurnia, seran en aquesta ocasió, uns personatges secundaris amb una forta entitat pròpia: la seva cosina i un veterinari jueu. La cosina serà el personatge femení contrapunt de la Calpurnia. La que en un principi sembla una fleuma arrogant, acabarà per mostrar-nos el seu costat perseverant i lluitador; i el veterinari jugarà un paper essencial pels coneixements científics de la Calpurnia quan aquesta arribi a convertir-se en la seva ajudant. D’altra banda, la novel·la atorga també més protagonisme a un dels germans, en Travis, un noi molt sensible amb un amor incondicional pels animals, especialment aquells que són poc adequats per ser mascotes domèstiques…

Tots aquests nous elements que entren en joc, ajuden la Calpurnia a avançar en el seu procés maduratiu. Sense oblidar l’avi! El personatge imprescindible que li descobreix el món i l’ajuda a ser qui és; baix continuu que camina amb ella, l’agradable i còmplice fil músical de la seva vida.

Com l’anterior edició, aquesta no és una obra trepidant de grans aventures, no. I penso que això és el que la fa especial. Amb el panorama literari juvenil que tenim plagat de trilogies frenètiques (i molt previsibles) que varien en els detalls però totes comparteixen la mateixa estructura; la Calpurnia és una illa de lectura. Una illa de calma on els detalls van prenent significat teixint la quotidianitat de la protagonista. Aquesta és la història d’una vida i nosaltres com a lectors acompanyem la Calpurnia a créixer, a descobrir contradiccions i a enfadar-se amb les injustícies que com a noia li toca viure.

Penso que la Calpurnia, amb aquesta segona història, es consolida al panorama literari juvenil i esperem que s’hi quedi per molts anys i que Jacqueline Kelly ens vagi obsequiant amb més píndoles delicioses de la vida d’aquesta noieta del 1900.