Ulls verds

Que les relacions familiars són complicades i que de famílies n’hi ha de tots colors, ho sabem. I que darrere les aparences felices s’hi poden amagar situacions dramàtiques, també. Però aleshores llegeixes Ulls verds i la prosa asfixiant de Joyce Carol Oates t’arrossega a les profunditats miserables d’una família que pateix la violència d’un maltractador, i tot allò que sabies d’antuvi et sembla tan naïf que necessites temps per recuperar-te.

Freaky Green Eyes (títol original) és una novel·la que explora les complexitats d’una família que amaga secrets i que viu sota la batuta d’un pater familias maltractador, en Reid Pierson, famosíssim esportista retirat que fa de comentarista d’esports a la televisió. La història ens l’explica en primera persona la Franky, filla d’en Reid i la Krista Connor, i ho fa amb una veu narrativa molt potent que retrata les emocions intenses i contradictòries d’estimar un pare tot i saber que és maltractador, de no voler-ho assumir, de culpar una mare de tota la situació que viuen malgrat saber que ella n’és víctima, etc. Una veu narrativa potent i calidoscòpica que té el seu alter ego en l’Ulls verds, la representació del seu jo valent, de la Franky que sap què és el que passa i es resisteix a cedir al maltractament psicològic del pare.

A l’hora d’anar a dormir, la Samantha tenia un cercle vermell al lloc del canell oer on el pare l’havia agafada. L’endemà semblava que hi dugués un braçalet de blaus de color de pruna. Me’n vaig compadir, però… el cas és que l’havia provocat. Hauria d’acostumar-se a evitar les provocacions. [p.72]

La trama es desenvolupa de forma progressiva i ascendent fins que la situació es torna tan asfixiant i tensa que només l’Ulls verds podrà desllorigar-ne la veritat. Ella serà qui podrà trencar la mentida que plana constantment sobre la família. Ella serà qui travessi el riu, qui s’atreveixi a anar l’origen de tot per salvar-se a ella i a la Samantha, la seva germana.

Oates ens ofereix una història que, més enllà de la ficció, obre les llums de l’advertència; és com si et digués: estigues alerta! No deixis que cap Reid et controli, no et deixis maltractar, sigues tu també l’Ulls verds. Per mi ha estat una lectura torbadora, feia temps que un llibre no em regirava tan i alhora em mantenia enganxada a la lectura perquè necessitava saber-ne el desenllaç. Un final que, com l’Ulls verds, intueixes des del principi, però que com a lectora necessites llegir per acabar de respirar tranquil·la.

Ulls verds ens parla de la violència de gènere, de l’estructura patriarcal hegemònica, de com les dones patim en silenci, de com normalitzem actituds masclistes i les legitimem sota etiquetes de normalitat. Ulls verds és una crida a obrir els ulls, a obrir els ulls verds. I podria dir-ne moltes més coses, però serà millor que hi aneu vosaltres, us asseguro que no us deixarà indiferents.

Gràcies, l’Altra Tribu, per recuperar aquesta novel·la que el 2005 va editar Cruïlla i que ja estava descatalogada!

#BibliotecaEscolar: Adreçat sobretot a 3r i 4t d’ESO, i tant que l’hem de tenir a les Biblioteques Escolars. I no només això, sinó que trobo necessari fer-ne clubs de lectura per socialitzar-ne l’experiència i parlar-ne obertament.

FITXA TÈCNICA: