Continuem amb les fotografies de lectures estiuenques!! És fantàstic rebre’n tantes!! Avui és el torn de la Gemma que ens envia aquesta des del tren:
i el seu correu diu així:
La foto està feta al tren, just abans d’un viatge de forces hores.
Ja se sap que, quan viatges, la millor companyia que es pot tenir és la d’un llibre.
I, també en el transcurs d’aquesta aventura, és quan solen aparèixer els pensaments més profunds, que qüestionen el si de les nostres vides.El llibre ideal per aquesta combinació: “Martes con mi viejo profesor“, de Mitch Albom, que tracta precisament un munt de temàtiques que indueixen a la reflexió: la vida, la mort, la vellesa, la família, la societat i la cultura en la que vivim, els diners,…
Però, per sobre de tot, per mi, tracta d’aquelles persones que deixen petjada, d’aquelles persones que ens empenyen a créixer i a aprendre dia a dia (en el sentit més estricte de la paraula <<aprendre>>, no en el purament acadèmic), d’aquelles persones, que ens ensenyen a acariciar cada instant de la vida com es mereix. En definitva, dels nostres grans mestres (mestres, de nou, que no tenen perquè rebre cap connotació estrictament acadèmica).T’en deixo un tastet per acompanyar la foto:
“¿Has tenido alguna vez un maestro? ¿Un maestro que te viera como algo en bruto pero precioso, como una joya que, con sabiduría, podía pulirse para darle brillo imponente? si tienes la suerte suficiente para encontrar el camino que conduce a maestros así, siempre encontrarás el camino para volver a ellos.”
Una abraçada! 😉
A LLEGIR! 