A 1r d’ESO tenim un projecte de creació d’àlbums il·lustrats basats en un conte clàssic i una de les activitats que fem i que ens funciona molt bé és un treball sobre les versions de La Caputxeta Vermella.
L’objectiu de l’activitat és que cada equip analitzi la versió del clàssic que se li assigna i posteriorment en comparteixi l’anàlisi amb la resta de la classe. Així com altres vegades ensenyem àlbums i els comentem entre tots, en aquesta ocasió només mostrem les cobertes i deixem l’interior perquè el descobreixi cada equip quan en faci l’anàlisi. Les versions que hem portat a l’aula són diverses pel que fa al format, al contingut, a l’estil i al nivell narratiu:
- L. RUBIO, Ayesha. Una Caperucita roja. La historia jamás contada. Ediciones Beascoa
- DENEUX, Xavier, La Caputxeta Vermella. Ed. Combel
- POTTER, Beatrix; OXENBURY, Helen (il·lustracions), La Caputxeta Vermella. Ed. Juventud
- FRISCH, Aaron; INNOCENTI, Roberto (Il·lustracions), La niña de rojo. Ed. Kalandraka
- LERAY, Marjolaine, Una caperucita roja. Ed. Oceano Travesía
Abans de començar l’anàlisi pròpiament dita, decidim entre tots quins són els elements bàsics del conte, aquells irrenunciables sense els quals creiem que no es pot explicar la història: la Caputxeta, el llop, l’àvia i el bosc; són els elements que vam acordar com a imprescindibles. En un segon terme hi vam situar el cistell amb el menjar per l’àvia, els dos camins i el caçador.
Arribats en aquest punt, els mostrem Le petit Chaperon rouge de la Warja Lavater. És un exemple que ens va molt bé, primer perquè és un format que molt probablement els alumnes no han vist mai, segon perquè entronca amb la reflexió prèvia dels elements bàsics del conte: Lavater treballa els personatges i elements de forma esquemàtica i construeix la narració del conte sense paraules, i, en tercer lloc, perquè és una versió meravellosa, diferent de totes les altres i senzillament d’una gran bellesa i valor artístic.
També els mostrem aquesta versió en vídeo del conte i en comentem els canvis respecte de la versió original:
Finalment, és el moment d’assignar una de les versions que tenim a l’aula a cada equip perquè en facin l’anàlisi. Per fer-ho, donem a cada grup una guia d’orientació en format de preguntes que han d’anar responent. El resultat final que hauran de presentar a la classe és la clàssica cartolina (en aquest cas els en vam donar una de color vermell) com a suport del contingut que hagin creat (text, cites del llibre, dibuixos, etc.). L’única cosa que els donem, a banda de la cartolina vermella, és una imatge en color de la coberta del seu llibre perquè formi part de la seva composició final.
El resultat ha estat molt positiu: han après a analitzar críticament un àlbum, a fixar-se en les guardes i valorar-les, en el format en si del llibre com a objecte, a valorar les il·lustracions i a comentar quins són els canvis respecte del conte original que han pogut observar a la seva versió. No he comentat, i és important tenir-ho present, que quan parlem de conte original, en aquest cas ens referim a la versió de Perrault.
I tot això com a treball previ al producte final que ells hauran de crear: un àlbum il·lustrat que versioni un conte clàssic.
| CONTEXT | Es tracta d’una activitat emmarcada dins d’un dels projectes de l’àmbit lingüístic. L’objectiu final del projecte global és l’elaboració d’un àlbum il·lustrat que versioni un conte clàssic. Aquesta activitat de treball de les versions de La Caputxeta ofereix eines a l’alumnat perquè siguin capaços d’analitzar una versió del conte clàssic |
| NIVELL | 1r d’ESO |
| DURADA | 3 sessions d’una hora |
| RECURSOS | – La Caputxeta de Perrault – Preguntes d’orientació per a l’anàlisi de cada versió de La Caputxeta |
Si us ha agradat l’activitat, teniu algun dubte o la feu a l’aula i voleu compartir-la, no dubteu a escriure’m!
A LLEGIR! 