No hi havia a València…


No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs” Així acaba el famós poema d’Estellés i trobo magistral de quina manera el títol resumeix el llibre i l’autora juga amb el lector amb aquests punts suspensius que et fan acabar el vers mentalment omplint de significat una història que vas descobrint calidoscòpicament.

Aquesta és una història realista narrada amb una delicadesa molt cuidada i que ens explica una història d’amor adolescent que trenca els esquemes de la normativitat heterosexual imperant. La Jade i l’Àlex no es coneixen personalment, però s’intercanvien missatges al pupitre de l’institut que comparteixen en hores diferents. Dividit en tres parts, a la primera coneixem Jade, a la segona Àlex i el llibre acaba amb una tercera part on finalment es troben.

Com un trencaclosques on tot va encaixant mentre avances en la lectura, No hi havia a València… és una novel·la que es va teixint a foc lent. Els personatges estan molt ben construïts, són rodons, i els acompanyem en el seu camí de descoberta adolescent sense caure en tòpics, ans al contrari, la seva complexitat els fa grans i tant de bo puguin ser mirall de lectors i lectores que hi podran trobar uns referents que ens són molt necessaris.

La novel·la tracta temes cabdals de l’adolescència com la relació amb la família, la importància de les amistats i la identitat sexual, i ho fa sense cap to alliçonador escapant-se, així, dels llibres fàcilment classificables per etiquetes. Gràcies! A més, les referències musicals, cinematogràfiques i literàries són constants i constitueixen una de les capes de significat d’una trama que va creixent progressivament i que, pel meu gust, al final es precipita una mica… Potser m’hauria agradat un desenllaç més pausat, però aquesta crítica no vols desmerèixer en absolut la resolució narrativa de la història.

Penso que és un llibre molt adequat per a les biblioteques escolars i és d’aquells que a mesura que llegeixes vas veient a qui recomanaràs personalment. Si bé és cert que l’edició em sembla una mica dificultosa perquè la lletra queda un xic atapeïda, i això em tira enrere a l’hora d’oferir-lo a lectors que no estiguin avesats a la lectura.

FITXA DEL LLIBRE

  • Títol: No hi havia a València
  • Autora: Mercè Climent
  • Editorial: Sembra (2021)
  • Pàgines: 250

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s