De quan Hitler va robar el conill rosa


Imagineu que tornant de l’escola cap a casa amb la vostra amiga, de sobte topeu amb un cartell on hi ha un rostre que en un primer cop d’ull us sembla que és Charles Chaplin però quan en llegiu el nom escrit, Adolf Hitler, recordeu que s’acosten les eleccions i que aquest senyor n’és un candidat.

Aquest és l’inici de De quan Hitler va robar el conill rosa: l’Anna tornant cap a casa xerrant amb la seva amiga de l’escola, envoltades d’una realitat i un context que saben estrany i perillós però del qual no poden copsar-ne tota l’envergadura ni gravetat. I aquest to, carregat del desconeixement propi de la innocència, ens acompanyarà al llarg de tota la novel·la i en serà un dels temes principals.

Viurem l’aventura de dos germans, l’Anna i el Max, que es veuen avessats a un exili forçós. De família jueva i amb un pare escriptor de renom, i famós per les seves opinions contra el règim nazi, no tindran més opció que marxar de Berlín per refugiar-se, en un primer moment, a Suïssa, després a París i finalment a Anglaterra.

Amb l’Anna i en Max viurem la realitat de ser refugiats amb ulls de nen, i crec que aquest és un dels punts forts de la novel·la; que no s’excedeix amb explicacions històriques ni dona massa detall del context polític perquè els protagonistes en saben només allò que els nens poden copsar de les converses dels grans i del poquet que els expliquen per no fer-los patir. Si bé amb altres novel·les com El nen del pijama de ratlles, l’experiència lectora va molt més enllà de la narrativa del protagonista, aquí Judith Kerr se centra exclusivament en la visió dels infants i de com viuen el seu dia a dia amb les dificultats que l’emigració els suposa: marxar de casa, fer nous amics, aprendre un idioma diferent, anar a escoles noves, passar dificultats econòmiques…

– Però, Anna – va dir la mare -, hi ha molts nens que se separen dels seus pares un quant temps. Molts nens anglesos van a internats.

– Ja ho sé – va dir l’Anna -, però quan no tens país és diferent. Quan no tens país has d’estar amb la teva gent. – Va mirar les cares dels seus pares i va explotar -: Ja ho sé! Ja sé que no tenim cap altra possibilitat i que lúnic que faig és complicar les coses, però mai no m’havia importat ser refugiada. De fet, m’agradava molt. Crec que els dos últims anys, quan hem estat refugiats, han estat molt millors que si ens haguéssim quedat a Alemanya. Però si ara ens envieu lluny de vosaltres em fa tanta por… em fa tanta por…

– El què? -va preguntar el pare.

– Acabar sentint-me realment refugiada! – va dir l’Anna, i va desfer-se en un mar de llàgrimes.

(Pàgines 259-260)

Crec que és un molt bon llibre per acostar la guerra als joves lectors però sense caure en l’etiqueta de “és un llibre per…” ja que es tracta de literatura en majúscules i aquesta és l’única etiqueta que m’atreviria a posar-li. Un clàssic de la LIJ que gràcies a l’Altra Tribu ara podem gaudir en català i en una edició preciosa i molt ben cuidada (com tot el que editen!)

Cal destacar, com sempre amb l’Altra Tribu, que la novel·la va acompanyada d’una guia de lectura excel·lent feta per la Marina Llompart. La trobareu a la seva web i que és un recurs de molta qualitat i indispensable per mediar-ne la lectura a l’aula, en un club de lectura…

FITXA DEL LLIBRE

  • Títol: De quan Hitler va robar el conill rosa
  • Autora: Judith Kerr
  • Il·lustradora: Judith Kerr
  • Traductora: Marta Bes
  • Editorial: L’Altra Tribu (maig 2022)
  • Pàgines: 280

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s