La Raquel no pot treure’s la Pardaleta del cap. Només la coneix de vista però no se la pot treure del cap. De la Pardaleta no en sabrem mai el nom real, i la coneixerem a poc a poc acompanyant la Raquel en el seu camí de descoberta i dubtes propis de l’adolescència. Uns pares separats, els amics de l’institut, el novio… i la Pardaleta, a qui no coneixerem fins que la Raquel s’uneixi al grup de teatre.
Com si es tractés d’un diari personal on la Raquel hi buida tots els seus pensaments, Pardaleta és una novel·la gràfica potent que ens transporta a la nostra adolecència mentre en llegim les vinyetes, les anotacions, els textos que la Raquel hi escriu en primera pesona i que ens fan viatjar, inevitablement al nostre passat.
La trama va creixent a poc a poc, a foc lent, i de manera subtil hi vas entrant com la Pardaleta entra a la vida de la Raquel. És una història tendra que ens parla de l’amor i l’angoixa i el vertigen de descobrir-se. Alguns li han posat l’etiqueta de LGTBIQ+ i què voleu què us digui… Sí que parla de l’amor entre dues noies però d’això a dir que aquest n’és el tema central, trobo que és una etiqueta que fa petita l’obra, perquè Pardaleta és molt més. En tot cas jo en destacaria la importància de normalitzar el tema sense fer-ne bandera i contribuir, així, a ampliar un horitzó de referents que ens són molt necessaris per visibilitzar i normalitzar la diversitat a la LIJ.
Quina és la distància que permet estar separat d’algú sense donar a entendre que no es vol cap distància?
I què dir del format? Quina meravella! Només d’agafar-lo ja es veu que està cuidat fins al més mínim detall: el tacte de la coberta, les cantonades arrodonides… Les il·lustracions juguen amb el blanc i el negre i va combinant vinyetes amb il·lustracions de pàgina sencera o dobles pàgines. Pel que fa al format, m’ha agradat molt la combinació de la novel·la gràfica convencional amb pàgines senceres de text, trobo que enriqueix el gènere i fa que la lectura sigui singular.
Tenia moltes ganes de llegir Pardaleta perquè l’havia vist molt a xarxes i en perfils que mai no em fallen recomanant lectures. I no s’equivocaven, Pardaleta és una lectura excel·lent per a lectors d’un segon cicle d’ESO o fins i tot per un 2n si se n’acompanya més la lectura.
Mentre la llegia, m’ha recordat molt en alguns aspectes a Mary John, potser perquè sé que les dues són de Planeta Tangerina (una editorial portuguesa que fa màgia amb tot el que edita), potser per les cobertes (en blanc i un color), potser per la temàtica adolescent… A Mary John hi trobem algun fragment amb vinyetes i aquí hi ha força pàgines amb text que s’escapen de la novel·la gràfica tradicional; potser és per aquesta combinació… I potser és per tot plegat, però tot i no saber dir-vos ben bé el què, Pardaleta té un nosequè que respira de la mateixa manera que Mary John i m’ha agradat aquesta reminiscència.
FITXA DEL LLIBRE
- Títol: Pardaleta
- Autora: Joana Estrela
- Traducció: Àlex Tarradellas
- Editorial: Meraki (juny 2022)
- Pàgines: 216
A LLEGIR! 