Sense fe ni llei

Som al far west nord-americà en un poblet perdut en mig del no-res quan en Garett, fill adolescent de la família del pastor, és assaltat a casa seva per una fugitiva, l’Abigail Stenson. Aquesta li demana un got d’aigua a punta de fusell i quan la policia arriba buscant-la, en Garett la delata. En aquest moment els fets es precipiten: l’Ab segresta en Garett i junts comencen un periple de setmanes vagant per l’oest. Un viatge que per en Garett suposarà un trajecte de creixement vital on s’enfrontarà cara a cara amb la crua realitat dels adults, fora del petit reducte familiar que fins ara havia estat el seu únic món.

Des del començament, gràcies a la magnífica prosa de Marion Brunet, quedem atrapats en aquesta història i de seguida establim un vincle emocional molt estret amb els dos protagonistes. Un vincle que també naixerà entre ells i que durà la seva relació a un nivell que no tindrà res a veure amb la relació segrestadora-ostatge que s’estableix al principi. A més, l’Ab Stenson és un personatge d’aquells que es queden a la memòria per sempre, quin tros de fugitiva! Ella encarna la llibertat que xoca amb al societat; és una dona que vesteix pantalons texans ajustats, botes i camises; que va armada i que mata; que té un caràcter esquerp… I la societat no la pot acceptar perquè no encaixa en l’estereotip que s’espera d’una dona. L’Ab és la llibertat en persona i ens oferirà un dels temes més interessants per tractar amb adolescents: el conflicte dels rols de gènere en una societat estructuralment patriarcal. En Garett, al seu torn, serà la innocència, el jove que surt de la bombolla familiar i comença un camí exploratori de descoberta i creixement personal i l’acompanyarem mentre es converteix en adult en un món dur i molt poc amable que la Marion Brunet ens descriu amb realisme i destresa.

Un dels aspectes que més m’ha captivat de la novel·la, a banda dels temes que tracta i de la magnífica prosa (fet que agraeixo infinitament quan llegeixo juvenil), és la construcció dels personatges protagonistes i la quantitat de matisos que en descobrim. En Garett i l’Abigail són dues persones que en un principi no tenen res a veure, les seves circumstànceis vitals són, podríem dir, antagòniques, i un dels punts forts del llibre, segons el meu parer, és com es van transformant i en veiem les llums i les ombres.

D’altra banda, els adolescents en general estan acostumadíssims a veure escenes violentes a la pantalla, i potser fins i tot en llegeixen a plataformes com Wattpad, i per això crec que oferir-los un llibre com Sense fe ni llei, ens pot donar molt joc perquè és una trama dura amb moments especialment colpidors i que no els estalvia detalls de cruesa. A més a més, llegir un gènere al que la majoria només ens hem acostat a través del cinema és un valor afegit.

El llibre és un dels candidats al Premi Protagonista Jove en la categoria 14-16 d’enguany, i tot i que amb el club de lectura de 3r i 4t d’ESO aquest curs no hi participarem com a jurat, llegirem Sense fe ni llei perquè, com us deia, tinc ganes que llegeixen un western que els atraparà des de la primera pàgina i em ve molt de gust comentar-lo i veure les lectures que en fan i com el reben.

FITXA DEL LLIBRE: