A LLEGIR!

Després del taller “Endinsa-se en el bosc: la conversa literària com a recurs per a l’acompanyament de les lectues” impartit per l’Anna Juan en el marc d’activitats que organitza l’Ybbycat al voltant dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove, aquesta setmana he pogut posar en pràctica a l’aula el que hi vaig aprendre i ha estat una experiència molt xula i rica en aprenentatges.

El primer que vaig fer va ser llegir de nou l’obra i preparar-me un esquema a mode de guió de quins aspectes formals, quins mecanismes literaris, fa servir l’àlbum per explicar-nos el que ens vol explicar. Tenia clar que calia centrar-se en el COM i no quedar-nos en un únic i superficial comentari de l’argument, perquè això, hagués esgotat ràpidament la conversa. En aquest cas, com que SUNAKAY és una obra que conec força bé, em va ser fàcil trobar els elements que volia que fossin centrals i al voltant dels quals volia que girés la conversa; el repte serà preparar sessions amb àlbums que no domino tant…

Com que era la primera sessió pròpiament dita de l’optativa de Club de Lectura, el primer que vam fer va ser definir el vocabulari bàsic del llibre com a objecte perquè a aprtir d’ara l’incorporin i el facin servir tot el curs (i tota la vida!):

SUNAKAY és un àlbum que fa servir de forma molt clara elements del llenguatge cinematogràfic per explicar-nos la història. És també una narració simbòlica i les il·lustracions fan ús de diferents paletes de colors al servei del contingut narratiu. Així, preparant la sessió tenia clar que volia parlar de:

• El recurs del zoom off amb el qual comença la història i que es replica al final per concloure-la.
• L’ús dels plans: pla detall, primer pla, pla mig, pla general…
• Paletes cromàtiques. Relacionar colors amb missatges, moments, personatges…
• Comentar el final: és obert o tancat? És sorprenent o previsible?
• Introduir conceptes del gènere distòpic
• Explicar-los algunes anècdotes del llibre (com per exemple que el vaixell que hi surt és el vaixell de la pel·lícula Tiburón)
• Deixar una estona final per comentar il·lustracions que ens hagin colpit, emocionat, sorprès…

Per començar la sessió, el grup va seure a terra formant dues fileres en semicercle davant meu, i jo asseguda en una cadira els mostrava l’àlbum. El primer que vam fer va ser mirar coberta, contracoberta, etc. I tot seguit vaig fer una primera lectura de tot l’àlbum sense interrupcions ni comentaris. Estaven advertits que no podien aturar a lectura, però que havien d’anar “guardant al cap” coses que creguessin que tenien valor per a comentar després a l’estona de la conversa.

He de dir que el moment de la lectura va ser especialment màgic. Es va generar un ambient molt bonic d’atenció màxima. Els mirava les cares i estaven embadalits talment com si miressin una pel·lícula! I al final, en alguns es va fer evident l’emoció que els havia provocat el desenllaç. Feta, doncs, aquesta primera lectura, ara venia el plat fort: la conversa!

L’important de la conversa havia de ser plantejar preguntes que ens fessin posar el focus en allò que el text o la imatge no diu literalment; així caldria buscar indicis, fer inferències, elaborar hipòtesis, relacionar conceptes, etc. Entre tots negociaríem i construiríem un sentit que potser individualment no hauríem estat capaços d’elaborar.

A continuació intentaré transcriure algun fragment d’aquesta conversa però ho faré de memòria perquè no vaig poder apuntar res en aquell moment ni tampoc vaig pensar que podia enregistrar l’àudio. Potser en futures sessions ho faig i així puc recuperar literalment el contingut de la sessió. La trascripció següent correspon a l’inici de la conversa i pretén transmetre la voluntat coexploratòria de la sessió: no fer preguntes tancades que només uns quants seran capaços de respondre sinó llançar preguntes que tots estiguin capacitats per respondre i a partir d’aquí estirar del fil perquè siguin ells els qui vagin construint sentit.

• (mostrant la primera pàgina) Escolteu, algú s’ha fixat de quina manera comença la història? Què esteu veient?
  • Amb la imatge d’una ampolla
  • Sí, però també veiem altres coses després!
• Ah, us sembla si tornem a mirar les primeres pàgines i ens hi fixem tots? (mirem les primeres pàgines) Què esteu veient? Sabríeu dir si aluna vegada heu vist aquest recurs en algun lloc?
  • Claro, però al revés! Quan volem veure una cosa en detall i la càmera s’hi acosta.
• La càmera? Vols dir que ho has vist al cinema o en una sèrie? Sabem com es diu el fet d’acostar la càmera per veure el detall?
  • Fer un zoom! (aquí força alumnes ho tenen clar)
• Ah, molt bé! I creieu que aquí el que veiem és un zoom?
  • Sí, però al revés…
• I com n’hi diríem d’un zoom al revés?
  • Un contrazoom! (em va semblar magnífic que inventés un concepte que ja existeix)!
• Molt ben trobat aquest concepte! Però tècnicament també n’hi podem dir Zoom off.
  • Una nena alça la mà i diu: al final del llibre n’hi ha un altre!
• Ah si? vols dir? Us sembla si anem a comprovar-ho? (mirem les darreres pàgines on efectivament el recurs es replica)
  • La mateixa nena: Veus! El llibre acaba com comença, amb un zoom off!
• Uau! Algú més se n’havia adonat? Per què creieu que és així?
  • (uns quants alcen la mà per evidenciar que se n’havien adonat)
  • Jo crec que els autors ho fan perquè sigui com igual, mola començar com acaba
  • Sí, és com si després de tota la història tornessim al començament. Bueno, no perquè han passat coses, però una mica sí que és igual.
• Coneixeu altres històries on això també passi?
  • (aquí no hi ha resposta i recondueixo la pregunta)
• Com n’hi podríem dir d’una història que acaba de la mateixa manera que comença encara “que hagin passat coses” (i amb la mà dibuixo un cercle per ajudar-los)
  • Estructura de rodona?
• Hehehe, més o menys, n’hi podem dir “estrcutura circular”

Anar del concret a l’abstracte per parlar de l’estructura i que aprenguin el metallenguatge que requereix l’anàlisi literària és un procés lent que no assoliran només amb una sessió, però vam posar el primer granet de sorra del curs i penso que va anar prou bé. Vam parlar també del contingut narratiu, de què ens diu la història però sense que això ens monopolitzés la conversa, i també va haver-hi espai per comentar el plaer estètic que ens produïen les diferents il·lustracions. Algunes frases que recordo:

• Aquesta il·lustració és una passada perquè hi ha tot lo xungo del món, estan envoltades de merda, però alhora és bonica, és casa seva.
• Aquestes pàgines liles del viatge sota l’aigua són com si estigués viatjant per dins d’un cos humà.
• L’onada final fa por, el llibre ja t’ha anat preparant amb els colors, però quan arriba el negre et cagues.

Vull deixar clar que és la primera vegada que faig aquest tipus de conversa i em queda molt camí per aprendre i aspectes a polir, però estic satisfeta de com va anar. Per preparar-la vaig basar-me en els apunts del taller amb l’Anna Juan i en els apunts de la relectura que vaig fer de Dime d’Aidan Chambers; manual de manuals per a fer aquest tipus de conversa amb l’alumnat.

Finalment, amb la conversa acabada vam deixar un espai per a la creació individual tenint SUNAKAY com a inspiració. Un full blanc per omplir com vulguin. No vam tenir temps d’acabar aquesta segona part i ens queda pendent per a la propera sessió, però pels esborranys que van començar a elaborar, crec que podrem muntar una exposició ben xula a l’aula.

• Experiència a l’Aula: Conversa literària
• Matèria: optativa de Club de Lectura
• Lectura: SUNAKAY, de Xavier Salomó i Meritxell Martí. Ed. Flamboyant
• Grup: 17 alumnes (1r i 2n d’ESO barrejats)
• Temporització: 2h