En Bill Masen es desperta a la seva habitació de l’hospital enmig d’un silenci estrany… Cap infermera li fa les cures als ulls acabats d’operar, ningú li porta l’esmorzar… Quan finalment decideix treure’s les benes dels ulls, descobreix que els carrers són plens de persones cegues que vaguen espantades i desorientades. Sembla que la pluja de meteorits més espectacular de la història que s’anunciava per la nit passada, ha estat més que un simple espectacle i que tenir els ulls embenats mentre passava, l’ha salvat de la ceguesa. I per si fos poc l’abast de la tragèdia, al caos dels carrers cal sumar-hi l’amenaça dels trífids, unes plantes carnívores i molt perilloses de més de dos metres d’alçada que campen lliurement matant indiscriminadament perquè ara no hi ha ningú que les mantingui a ratlla.
Així comença “El dia dels trífids”, una novel·la distòpica que planteja tots els interrogants plantejables a les portes d’un món postapocalíptic. Ajudar les persones cegues o deixar que s’espavilin soles sabent que tenen molt poques opcions de sortir-se’n? Aliar-se amb altres persones que hi veuen per crear un nou ordre social? Com fer-s’ho per sobreviure enmig d’un caos devastador? Són alguns dels interrogants que s’ha de plantejar en Bill sense tenir temps de pair aquesta nova situació. Aviat, però, es trobarà la Josella, que també ha conservat la vista, i junts intentaran sobreviure mentre prenen consciència que el món que coneixien ha desapargeut per sempre.
L’inici em va transportar directament al plantejament del “Mecanoscrit del segon origen”, lectura habitual a l’ESO, i crec que amb l’alumnat de Secundària es poden fer moltes relacions i connexions amb altres distopies ja que són un gènere que en general els agrada i qui més qui menys, en coneixen algunes: “Els Jocs de la Fam”, ”Divergent”, “Nascuts per ser breus”, “El conte de la serventa”… I també es pot aprofitar per parlar-los d’obres més clàsiques com “La guerra dels mons” o “Un món feliç”, per exemple. A més a més, com que es tracta d’una novel·la referent del gènere de la ciència-ficció que ha estat adaptada diverses vegades a la gran pantalla, la ràdio i la televisió, també es poden buscar fragments per passar a classe o convidar l’alumnat a que en miri alguna versió després d’haver-ne fet la lectura.
L’elevada càrrega de crítica social és un dels altres aspectes que fan d’aquesta una novel·la molt adient per llegir-la a Secundària. Quins aspectes de la nostra societat ens agradaria que desapareguessin? Quins voldríem mantenir? Quins podríem modificar i de quina manera? La fragilitat del nostre món es posa de manifest i és un dels leitmotiv de la novel·la; i després d’haver viscut una pandèmia com la de la Covid, la lectura de narracions postapocalíptiques se’ns fa estranyament propera; fet del que també podem parlar amb els joves, que han viscut directament les conseqüències d’una llarga quarantena.
Si no ho heu fet, llegiu-la: hi quedareu ben atrapats!
A LLEGIR! 