Som al Londres victorià amb la Nan Sparrow una nena escura-xemeneies que treballa sota les ordres del cap dels escura-xemeneies. La Nan se sent perduda, sola… Ja fa temps que el seu mentor, mestre i amic va desaparèixer i només li va deixar una boleta de cendra que la Nan duu a la butxaca com un tresor. Poc s’espera la Nan que aquesta cendra es convertirà en el seu gòlem protector.
A mesura que anem coneixent la Nan, descobrim que no és una escura-xemeneies qualsevol, és la millor escura-xemeneies de tot Londres però té un problema: s’està fent gran i aviat no podrà passar pels conductes estrets de les xemeneies; i és que aquesta és una feina molt dura i reservada als nens orfes, abandonats, de carrer… I cal insistir en el fet que sigui una feina reservada als nens, perquè això afegirà un grau més de duresa a la complicada supervivència de la Nan. Com us podeu imaginar, les condicions en les que treballen aquests escura-xemeneies són duríssimes i el retrat que l’autor en fa, recorda molt Oliver Twist per la forta crítica de la pobresa i l’estratificació social tan característiques de la societat victoriana.
La Nan és un personatge meravellós que ha vingut per quedar-se a l’imaginari col·lectiu de la LIJ. És decidida, valenta i independent. El món no ha estat mai amable amb ella i malgrat tot, les adversitats no li fan perdre la sensibilitat ni les ganes d’ajudar els qui són al seu costat. L’amistat és un altre tema central de la novel·la i ho veurem sobretot amb l’amic incondicional de la Nan, en Toby, un nen orfe que malviu buscant deixalles a la riba del Tàmesi per a repapar-les i revendre-les. Un peronsatge carregat d’ironia i tendresa que serà clau en la supervicència de la Nan. I si parlem d’amistat, no podem obviar el monstre, el gòlem, en Charlie. Ell és l’ésser misteriós i poderós, el regal fruit de l’amor de l’escura-xemeneies que la cuidava, que li feia de mentor i de pare en definitiva. En Charlie és el monstre que no és monstre, és qui sempre està disposat a salvar la Nan encara que això impliqui la seva desaparició.
La narració és àgil i plena de precioses i riques descripcions que ens duran directes als carrers d’un Londres fosc, brut i perillós i ens faran sentir el fred de l’hivern i l’angoixa asfixiant de l’interior estret de les xemeneies. Tot el llibre està amarat de la llum dels contes clàssics, de so màgic de les grans històries, i amb l’ús de la fantasia ens explica la duresa d’una realitat social devastadora i denuncia amb fermesa el treball infantil. Aquest és un dels temes que podem abordar a les aules de Secundària: avui dia hi ha encara treball infantil? Què en pensem, què hi podem fer?
L’obra acaba amb un epíleg on l’autor ens explica les peripècies del procés creatiu de la novel·la: des de les seves fonts d’inspiració passant per la tasca de documentació històrica i acabant amb la recomanació d’altres llibres per si volem ampliar els nostres coneixements.
Cendra és una lectura preciosa que ens fa patir i emocionar-nos a parts iguals. No us la perdeu!
A LLEGIR! 