La natura sempre ens consola, i el protagonista d’aquesta història hi trobarà la calma que necessita per comunicar-se. Quan té un mal dia per parlar, el pare se l’emporta al riu per fer-li entendre que tot està bé, que ell parla com el riu: “Veus l’aigua com es mou? Doncs tu parles de la mateixa manera”.
Aquest és un àlbum preciós, delicat i ric en metàfores que juguen amb els sons de l’aigua i els sons que es queden encallats dins del personatge i no flueixen com ell voldria. Jordan Scott ens regala aquesta història des de la seva pròpia experiència i crea una naracció plena de bellesa i poesia per explicar un fet que ell vivia de manera traumàtica: el quequeig.
És un llibre per gaudir de les il·lustracions fetes amb aquarel·la, per deixar-se portar per la bellesa del tractament de la llum i per relfexionar, també, sobre sentiments com la solitud, la incomprensió i l’autoacceptació.
És un molt bon àlbum per parlar de la diferència des de l’experiència de la primera persona però també des de com tractem qui és diferent. L’epíleg on l’autor ens explica la seva experiència personal ens pot anar molt bé per contextualitzar l’obra, donar un referent real a l’alumnat i fer-nos preguntes com “què és parlar normal?”, “què passa si no podem parlar amb fluidesa”? “com podem ajudar algú que tartamudeja”?
No coneixia aquest àlbum i me n’he enamorat!
A LLEGIR! 