Quan vaig veure que a la llista d’àlbums per fer la tria del nostre #top10 a l’assignatura “Llibres infantils i juvenils” del màster hi havia un Wiesner, no ho vaig dubtar perquè és un autor que em fascina i Sr.Minino és un àlbum que no coneixia i tenia pendent. Els que conec més són Flotante i Els tres porquets perquè els treballo a Secundària, i Martes m’agrada especialment. Ara, havent llegit Sr.Minino (no prou vegades encara, crec que em falten algunes lectures més per seguir descobrint detalls), no dubto a posar-lo al Top10.
El gat protagonista, que ja ens mira fixament i amb aire de suficiència a la coberta, ens deixa clar des del començament que no li interessen gens les joguines per a gats típiques dels felins domèstics: boles de goma, ratolins de plàstic, cintes amb picarols… Totes elles semblen ser massa vulgars i convencionals per a ell. Fins que de sobte, descobreix que una d’aquests artefactes, una mena de bola metàl·lica amb potes, li crida l’atenció i quan s’hi acosta veiem que es tracta d’una nau espacial i que l’ocupen uns extraterrestres invasors de color verd. Aleshores el gat comença a jugar-hi sense ser gens conscient dels fets que se succeiran a continuació…
Es tracta d’un àlbum pràcticament sense paraules que convida el lector a fixar-se en els detalls i interpretar la successió d’imatges per construir significat. Les il·lustracions combinen pàgines senceres amb pàgines dividides en vinyetes carregades de detalls. Els personatges, alguns reals, altres fantàstics, es barregen per construir una trama plena de l’expressivitat característica dels mons màgics en contrast amb el nostre entorn mes quotidià. I el personatge de la marieta, protagonista absoluta de la contracoberta (i a qui també veiem ja a la coberta) m’ha fet pensar inevitablement a l’app Spot, i és que tractant-se de Wiesner, segur que no és cap coincidència…
En definitiva, un àlbum que fa pensar i interpretar, un Wiesner que com sempre, impacta en el lector!
A LLEGIR! 