Capitana Rosalie

Hivern de 1917, el pare és a la guerra, la mare treballa moltes hores a la fàbrica fent munició pel front i la Rosalie es passa el dia a l’escola. A l’aula s’asseu al final de tot, en un tamboret sota els penjadors dels abrics dels nens, i mentre ells aprenen la lliçó, la Rosalie els escolta atenta perquè té un pla: ella és la Capitana Rosalie en plena missió secreta!

La Rosalie té cinc anys i és massa petita per anar a escola, però com que la mare treballa moltes hores i no pot estar per ella, li ha demanat al mestre si la pot tenir a classe mentre ella és a la fàbrica. El mestre, antic soldat a qui li falta un braç que va perdre en combat, accepta i la té al fons de l’aula dibuixant al seu quadern.

Cada dia, cap al tard, la mare la recull i tornen cap a casa i sovint li llegeix les cartes que el pare els escriu des del front. Un dia, però, arriba una carta diferent, en un sobre blau, i aleshores tot canvia: la mare està molt trista i no li explica res ni li llegeix la carta. Ha arribat el moment de dur a terme el pla secret que la Capitana Rosalie ha preparat amb dedicació durant temps: aprendre a llegir. I llegint serà com descobreixi què diu la carta del sobre blau i entengui la realitat de la guerra.

Miro les inscripcions de la pissarra com si formessin part d’un pla d’atac. Intento recordar-ho tot. En copio trossets a les pàgines de darrere de la llibreta. Ningú es fixa en mi. Els nois s’han oblidat que soc allà. M’he convertit en un abric gris penjat entre els altres. Només el mestre em mira de tant en tant.
p.22

Timothée de Fombelle ha creat un personatge d’aquells que perduren en el temps i que difícilment deixen d’acompanyar-te. D’aquest autor n’havia llegit Tobi Lolness ja fa uns quants anys i recordo que em va entusiasmar i vaig gaudir-ne molt. Amb Capitana Rosalie m’ha tornat a passar. A més a més, les il·lustracions d’Isabelle Arsenault són una meravella i acompanyen la lectura ajudant a crear l’atmosfera grisa del temps de la guerra on només hi destaca la calidesa ataronjada dels cabells de la petita Rosalie; un joc de colors freds i càlids molt ben trobat.

Aquesta és una història que encongeix el cor, però que esdevé necessària en els moments que estem vivint. A casa l’hem llegit en veu alta fent-te una lectura compartida amb la J, que té 8 anys, i tot i que en algun moment ha necessitat que li aclaríssim alguna cosa (metàfores sobre la guerra, sobretot), penso que ha funcionat molt bé, però per fer-ne una lectura individual, l’oferiria a 3r o 4t de Primària.

📖 Si la llegim a l’aula, és una història que ens farà parlar de la guerra, l’amistat, la determinació i el poder de lectura.

💻 A la web d’Animallibres hi trobem una petita guia amb idees per treballar a l’aula.

FITXA DEL LLIBRE